03.21.08
Estils del Dreamweaver
La passada classe vam treballar i molt!! 3 posts de teoria, un rècord!!
Ara li toca el torn als estils de les pàgines que creem amb Dreamweaver. Els estils vénen definits pels CSS (que podem trobar amb el cursor a la pantalla clicant el botó dret del ratolí> estils> CSS) que marquen l’aparença del nostre web.
- Si creem un nou estil CSS> etiqueta> body> nou arxiu pàgina ens servirà per canviar el color de fons de la pàgina, la tipografia i el color de la mateixa.
- Si en canvi volem aplicar un estil predeterminat anteriorment, hem de clicar el botó dret> estils CSS> administrar estils> adjuntar.
- Per modificar un estil, prémer el botó dret> estils CSS> administrar estils> seleccionar estil> editar> body> editar.
- A les etiquetes disponibles per editar CSS, de moment, només hem vist les “a” que es refereixen als enllaços de la pàgina web. Botó dret> estils CSS> administrar estils> seleccionar estil> editar> body> afegir “a”. Aquí podrem modificar l’aparença dels enllaços (subratllat, color, tipografia…).
- I la pregunta del milió? Com podem fer perquè quan passem el ratolí per sobre d’un enllaç aparegui subratllat? I aquí està la resposta! Hem d’anar a la pestanya del codi de l’estil en concret> copiar de “a ….{ ….. a }” i enganxar-ho a sota i afegir “a:hover” al principi de la segona còpia que hem enganxat. Després anem a editar CSS> sortirà el a:hover que acabem de crear i aquí escollir subratllat.
- També podem crear estils “.cabecera” per les capçalesres de les taules, per exemple, l’estil es crea a la pestanya desplegable d’estils i es pot aplicar a les parts superiors de les taules…
Fins la propera i bona Setmana Santa a tots!
M@rt@
03.20.08
Dreamweaver i marcadors #
Els marcadors (#) en una pàgina web llarga, en la que ens hem de desplaçar amb la barra de la part dreta, ens ajuden a no perdre un punt concret de la mateixa que estavem visitant. Aquests es marquen al Dreamweaver amb el botó de l’ancora. Els passos a seguir són el següents.
- Col·locar una “àncora” a la línia concreta on volem que que després ens redreci (exemple: Capítol 1).
- Seleccionar la part de l’índex o de l’inici de la pàgina on al clicar anirà a la part que hi ha més avall de la pàgina (que abans hem marcat amb l’àncora). I donar-li un nom al vincle (exemple: #cap1).
- Per enllaçar una pàgina amb una part concreta d’una altra pàgina, el procés és similar. Només haurem de clicar el botó “assenyalar arxiu” i unir la fletxa amb la pagina amb la que volem linkar. A més d’afegir a l’apartat de vincle el marcador on prèviament haurem fixat i situat l’àncora (#cap 2).
Sembla difícil i liat però no ho és tant. Continuarà…
M@rt@
03.19.08
Un tribut a la nostra història
Avui us proposo que visiteu una exposició, si més no curiosa, sobretot pel seu emplaçament. “Refugi: quan el refugi és el subsòl” no està a cap museu ni galeria, sinó al metro de Barcelona, concretament al vestíbul de l’estació d’Universitat (L1 i L2). I evidentment, aquesta localització no és casual, és el lloc idoni per sentir i aprendre el que va passar ara fa tot just 70 anys quan l’aviació italiana i alemanya, sota les ordres de Franco, va bombardejar la ciutat de Barcelona. Els supervivents recorden 3 dies que foren especialment durs, el 16, 17 i 18 de març de 1938. Només aquests 3 dies es van llançar més de 300 bombes durant 41 hores, van morir 979 persones i 1.500 van quedar ferides. La capital catalana es va convertir en banc de proves de les potències feixistes. Cap altra ciutat de món havia sigut abans bombardejada des de l’aire de forma tant sistemàtica i durant tant de temps. Els atacs, que no tenien objectius militars, pretenien desmoralitzar i crear el pànic i desconcert en la població. L’única opció era la defensa passiva: es van crear a Barcelona més de 200 refugis per ordre de la Generalitat i construïts per iniciativa popular, això juntament a les andanes del metro van protegir la població civil i van salvar nombroses vides.
Centrant-nos en l’exposició, s’ha recreat l’estació d’Universitat de 1938 dissenyada com una reproducció a escala del que va ser en aquell temps emprada com a refugi antiaeri. A l’altra banda s’hi recrea una estació prototípica del present, setanta anys després dels bombardeigs. Plantejada com una reflexió, allà es poden veure projeccions dels bombardeigs de la ciutat i arreu del món, imatges històriques de Barcelona, obres artístiques inspirades en els bombardeigs o bé cites de personatges il·lustres que recreen i defineixen tota una època.
Si us interessa aquest tema, s’ha creat un web especial per conmemorar el 70è aniversari: http://www.barcelonabombardejada.cat
Teniu temps fins el 6 d’abril, no us ho perdeu! És una manera de conéixer i conmemorar uns fets tràgics però reals emmarcats en una guerra civil i en la posterior dictadura caracteritzada per la imposada manca de llibertats. No oblidem la cèlebre cita, que ens recorda el destí dels que s’oposen a recordar el nostre passat: “els pobles que obliden la seva història estan condemnats a repetir-la”.
M@rt@
03.17.08
Més lliçons de Dreamweaver II (formularis)
Hola a tots!
A la darrera classe del taller web vam estar “experimentant” amb els formularis que es poden crear amb el Dreamweaver. Breument us descriuré en què va consistir el “tutorial”:
- Per crear formularis hem de buscar aquesta opció a l’apartat de comú, a la part superior del programa.
- Primer de tot hem de seleccionar la casella de “formulari” (un quadrat amb les vores discontínues i de color vermell) i fer uns “enters” dins del quadre. entre les opcions que hi podem col·locar hi ha:
- Camp de text: Serà l’espai que l’usuari emplenarà amb les dades que se li demanen. Si el tenim marcat, a la part inferior de les propietats SEMPRE hem de posar un nom (sense accents, ni espais…). Allà també podem modificar l’amplada del rectangle, introduir valors en forma de contrasenya (que no es vegin els caràcters sinó que apareguin els puntets, els caràcters màxims (per exemple 5 dígits pel codi postal).
- Àrea de text: És el mateix que el camp de text però es fa servir si les dades a introduir són textos més llargs (comentaris, currículum…). Podem seleccionar les línies màximes que volem que tingui i igualment l’hi haurem de posar un nom a les propietats. També podem mantenir el format del quadre amb les opcions “virtual” i “predeterminat” o si seleccionem “desactivat” s’escriurà tot en una mateixa línia.
- Botó d’opció: Als que posem, anomenar-los d’igual manera, així quan es seleccioni un l’altre quedarà deseleccionat (per exemple en cas home-dona).
- Casella de verificació: DOnar-li un nom i a l’etiqueta posar “si”.
- Llista d’opcions/Menú: Serveix per posar en una llista desplegable les opcions que pot triar l’usuari, en referència a productes o al país de procedència, per exemple. Seleccionant afegir (+) podrem introduir en nom i després un codi, que ens servirà a nosaltres com a referència (en el cas dles països és aconsellable que el codi sigui el codi telefònic del país – Espanya 34). Amb les fletxes podem ordenar-los. També fora bo que la primera opció que aparegui a la llista fos la de “Seleccionar” corresponent amb el codi 00.
- Camp ocult: No apareixerà a la pàgina peròes pot posar. Igualment li hem donar un nom a la taula de propietats.
- Botó: Serveix per posar “Enviar” (perquè ens arribi) o “Restablir el formulari” (s’esborren totes les dades introduïdes). El nom de l’etiqueta serà el mateix que aparegui al botó.
- Si volem centrar els camps millor col·locar-los en una taula i centrar-la.
- Seleccionant tota la taula, a la part de propietats posar el vincle amb la url on volem que s’enviïn aquelles dades.
Uff, i aquesta només és la primera part!
M@rt@
03.12.08
Lliçons de Dreamweaver
I ara una mica de teoria, que ja tocava! El passat dissabte 8 de març a classe del Taller web vam començar a manejar el programa Dreamweaver, aquí us poso el que vam aprendre a fer:
- El primer cop que es fa servir l’eina Dreamweaver s’ha de seleccionar Administrar llocs> Seleccionar i crear una nova carpeta, en aquest cas li direm “taller web”, dins del folder DTD.
- S’obre un nou arxiu, avui una pàgina d’HTML (index.htm).
- Dreamweaver és un programa que genera codis, i aquests es poden copiar i enganxar a d’altres aplicacions que utilitzin aquest codi font, com pel nostre blog de WordPress.
- Per fer enllaços interns a Dreamveawer: cal subratllar el nom, buscar la carpeta dins de la columna dreta del programa, prémer el botó “assenyalar arxiu” i arrossegar la fletxa cap a la carpeta o pàgina.
- Per fer enllaços externs: escrivim l’enllaç de la pàgina externa a la casella de “vincle” (part inferior de la finestra) i perquè els usuaris no ens perdin com a pàgina referent seleccionarem destí>blank (així la nova pàgina s’obrirà en una nova finestra del navegador).
- Si volem veure la visualització o aspecte de la pàgina hem de prémer F12 (amb Internet Explorer) o Control+F12 (Mozilla Firefox).
- Propietats de la pàgina (Finestra>Propietats): També podem modificar el color del fons o de la lletra. Curiosament es pot canviar el color dels vincles (i així diferenciar els nous, dels ja visitats o fins i tot que canviïn de color quan cliquem a sobre de l’enllaç). Els marges també es poden modificar i posar amb més espais o a 0.
- Títol/codificació: És important definir el títol del document (per tal de facilitar la seva cerca), s’ha d’escollir la codificació Europeu occidental (per defecte).
- Inserció de vídeos i imatges: Després d’escollir un vídeo del Youtube o altres formats, copiem el codi corresponent a la pestanya de “codi” (no a la de disseny). També podem insertar un flash o imatge amb moviment i interactivitat. Les imatges s’enganxen directament. És important saber que tot el que insertem al nostre web ha d’estar guardat a l’arxiu on tenim localitzada la nostra carpeta.
- Creació de taules: Funciona com un processador de textos, hem de prémer la icona de taula de la part superior i li indiquem el número de columnes i files que volem que tingui, a més de la vora. Per seleccionar tota la taula hem de col·locar el cursor a la mateixa, clicar amb el botó dret del ratolí, escollir “taula” i “seleccionar taula”. l’aplicació ens permet modificar el tipus de lletra i el color s’aquesta o del fons. Per treballar millor és preferible que ocupi el 100% de l’espai, quan la tinguem enllestida ja la reduirem. Per fer espais a l’interior de les caselles hem de prémer Control+Shift+Barra espaiadora i per fer un salt de línia més estret cal prémer Intro+Shift.
El dissabte seguirem… Fins la propera!
M@rt@
03.08.08
La primera taula amb el Dreamweaver!
|
Hores
|
Dimarts
|
Dimecres
|
Dijous
|
|
9:00
|
Mates
|
Anglès
|
Economia
|
|
10:00
|
Història
|
Mates
|
|
|
11:00
|
Història de l’art
|
Geografia
|
Català
|
|
12:00
|
Economia
|
Català
|
Història de l’art
|
|
13:00
|
Geografia
|
Castellà
|
Anglès
|
| Francès | |||
Aquestes assignatures em recorden als vells temps …
En realitat són proves del Dreamweaver, ja que a classe hem aprés a fer taules i aquest és un exemple!
M@rt@
03.07.08
Llei incomprensible i desfasada
A tres dies de les eleccions, i quan ja comencem a estar una mica farts de debats, de cares a cares, de promeses, d’enquestes, de sondejos, de la “nena” de Rajoy, d’esquerra i de dreta, de PP i de PSOE, crec que s’ha de parlar d’un tema que limita clarament la llibertat d’expressió.
Resulta ser que segons l’article 69.7 de la llei electoral de 1985 els mitjans de comunicació espanyols tenen totalment prohibit publicar i difondre sondejos electorals durant els cinc dies anteriors al de la votació. Cap d’ells pot publicar els resultats de sondejos de collita pròpia o de l’INE, ni parlar de quants punts de més té el PSOE o quan puja la intenció de vot del PP.
Curiosament, només un diari va fer ressò d’aquesta injusta i desfasada llei (amb la ja coneguda i polèmica fòrmula d’Hondt que atorga sobrevaloració de les províncies petites i afavoreix els dos partits grans). La portada d’ahir d’El Periódico de Catalunya remetia als lectors cap al web del mateix diari però d’Andorra. És a dir, que els mitjans estrangers sí que poden informar d’aquest tema, però des del nostre país, que som els primers interessats, no. Personalment penso que s’ha de modificar urgentment aquest apartat de la llei i adaptar-la als nous temps (no resulta irònic que es prohibeixi el format tradicional -ja sigui premsa, tv o ràdio- i no el digital? Al menys que incloguin internet a la llei!). No sé que s’aconsegueix amb aquesta limitació, o sigui que els polítics poden seguir amb els seus missatges propagandístics fins al final, però els els ciutadans no podem conèixer les dades i xifres dels sondejos, perquè representa que ens poden influenciar a l’hora de votar? Això ja no s’ho creu ningú, què volen aconseguir, que la gent no vagi a votar? Que no és suficient amb una jornada de reflexió? El que és cert és que la informació avui dia és imparable.
En qualsevol cas, aquest diumenge la participació hauria d’augmentar. Votar és un dret i alhora un deure, que ens arriba a nosaltres a través de nombroses lluites i sacrificis tant d’homes com de dones al llarg de la història. Tenim dret a escollit els nostres representants al congrés, però també tenim dret a decidir sobre el nostre futur.
(Per conèixer com van els sondejos entreu a http://elecciones.elperiodicdandorra.net/)
M@rt@
Salvem Eurovisió??
Com va la setmana bloggers?? Ja que parlem de música, recordar-vos la “gran cita” de demà al vespre, dissabte 8 de març a les 22:30 per TVE1 la gala ”Salvemos Eurovisión”, o el que és el mateix, un espai televisiu on a través de missatges SMS i trucades els espectadors podran triar a qui serà el proper representant d’Espanya al Festival d’Eurovisió.
Si entreu al web http://www.myspace.com/eurovision2008 podreu veure els 10 finalistes que actuaran al programa de demà, 5 són els més votats pels internautes i 5 més els ha escollit “un jurat especialitzat” per tal que el representant al certamen europeu sigui el més solvent possible…
Cal dir que la idea de reviure un festival tant polititzat, cremat i de tot menys de qualitat musical a través d’Internet (cada cop veig més clar que és el mitjà del futur) fomentant la participació… és encertada. Però, no ens enganyem… jo no és que tingui un gran coneixement musical, però dels 10 candidats elegits jo crec que no m’arrisco i em quedo amb el Chikilicuatre, que al meu parer és el mal menor (recordem que ha sigut un fenomen televisiu encarnat per un col·laborador del programa del Buenafuente que ha obtingut a dia d’avui 109.995 vots, el segon classificat en té 67.706). Tots sabem que no crec que li deixin representar “la nació” i deixar-la en ridícul amb el seu ball estrambòtic i la seva mini guitarra de joguina, i que guanyarà potser el representant de Melilla que només ha obtingut 87 vots dels electors, o els revolucionaris sexuals dels barcelonins de la Casa Azul o la madrilenya Coral, que porta no sé quants anys intentant ser la representant espanyola al festival.
Bé, finalment dir que Eurovisió ja no és el que era. Quins records aquells que ens venen quan ens passen vídeos antics quan Espanya quedava entre les primeres posicions (1-10) amb la Massiel, Salomé, Sergio Dalma, Mocedades o les més recents amb els nois d’OT, la Beth o el David Civera. Ara no passem de la posició 20, em sembla que el proper any, el millor que podria fer Espanya és no presentar-se, ja se sap, qui no té molt bons amics, germans o veïns a Europa, difícilment s’emporta els “12 points”. Per cert, el Festival enguany es celebra a Belgrado el dia 24 de maig.
M@rt@
03.05.08
Una delícia per als sentits
Aquest cop us proposo una mica de música de qualitat, jeje. Es tracta de la cançó guanyadora de l’edició d’enguany dels Òscar. “Falling slowly” de la pel·lícula irlandesa Once està interpretada pels mateixos protagonistes del film Glen Hansard i Marketa Irglova. Amb una senzilla posada en escena, tots dos van interpretar la seva peça a la cerimònia, amb un piano i una guitarra, sabent que competien amb tres cançons d’una indústria potent com és la factoria Disney (Encantada). L’actuació va arrencar una llarga ovació, de les més memorables de la nit.
Al guanyar el guardó van agrair el premi i van dedicar-lo als artistes, que com ells, amb un film rodat amb dues càmeres domèstiques i en només tres setmanes, cada dia s’esforcen per crear art.
De debò, una deliciosa melodia, i segons els crítics també es recomanable veure la cinta, un drama romàntic de baix pressupost però encantador. Al menys la música ho és!
M@rt@
