03.07.08
Llei incomprensible i desfasada
A tres dies de les eleccions, i quan ja comencem a estar una mica farts de debats, de cares a cares, de promeses, d’enquestes, de sondejos, de la “nena” de Rajoy, d’esquerra i de dreta, de PP i de PSOE, crec que s’ha de parlar d’un tema que limita clarament la llibertat d’expressió.
Resulta ser que segons l’article 69.7 de la llei electoral de 1985 els mitjans de comunicació espanyols tenen totalment prohibit publicar i difondre sondejos electorals durant els cinc dies anteriors al de la votació. Cap d’ells pot publicar els resultats de sondejos de collita pròpia o de l’INE, ni parlar de quants punts de més té el PSOE o quan puja la intenció de vot del PP.
Curiosament, només un diari va fer ressò d’aquesta injusta i desfasada llei (amb la ja coneguda i polèmica fòrmula d’Hondt que atorga sobrevaloració de les províncies petites i afavoreix els dos partits grans). La portada d’ahir d’El Periódico de Catalunya remetia als lectors cap al web del mateix diari però d’Andorra. És a dir, que els mitjans estrangers sí que poden informar d’aquest tema, però des del nostre país, que som els primers interessats, no. Personalment penso que s’ha de modificar urgentment aquest apartat de la llei i adaptar-la als nous temps (no resulta irònic que es prohibeixi el format tradicional -ja sigui premsa, tv o ràdio- i no el digital? Al menys que incloguin internet a la llei!). No sé que s’aconsegueix amb aquesta limitació, o sigui que els polítics poden seguir amb els seus missatges propagandístics fins al final, però els els ciutadans no podem conèixer les dades i xifres dels sondejos, perquè representa que ens poden influenciar a l’hora de votar? Això ja no s’ho creu ningú, què volen aconseguir, que la gent no vagi a votar? Que no és suficient amb una jornada de reflexió? El que és cert és que la informació avui dia és imparable.
En qualsevol cas, aquest diumenge la participació hauria d’augmentar. Votar és un dret i alhora un deure, que ens arriba a nosaltres a través de nombroses lluites i sacrificis tant d’homes com de dones al llarg de la història. Tenim dret a escollit els nostres representants al congrés, però també tenim dret a decidir sobre el nostre futur.
(Per conèixer com van els sondejos entreu a http://elecciones.elperiodicdandorra.net/)
M@rt@
Salvem Eurovisió??
Com va la setmana bloggers?? Ja que parlem de música, recordar-vos la “gran cita” de demà al vespre, dissabte 8 de març a les 22:30 per TVE1 la gala ”Salvemos Eurovisión”, o el que és el mateix, un espai televisiu on a través de missatges SMS i trucades els espectadors podran triar a qui serà el proper representant d’Espanya al Festival d’Eurovisió.
Si entreu al web http://www.myspace.com/eurovision2008 podreu veure els 10 finalistes que actuaran al programa de demà, 5 són els més votats pels internautes i 5 més els ha escollit “un jurat especialitzat” per tal que el representant al certamen europeu sigui el més solvent possible…
Cal dir que la idea de reviure un festival tant polititzat, cremat i de tot menys de qualitat musical a través d’Internet (cada cop veig més clar que és el mitjà del futur) fomentant la participació… és encertada. Però, no ens enganyem… jo no és que tingui un gran coneixement musical, però dels 10 candidats elegits jo crec que no m’arrisco i em quedo amb el Chikilicuatre, que al meu parer és el mal menor (recordem que ha sigut un fenomen televisiu encarnat per un col·laborador del programa del Buenafuente que ha obtingut a dia d’avui 109.995 vots, el segon classificat en té 67.706). Tots sabem que no crec que li deixin representar “la nació” i deixar-la en ridícul amb el seu ball estrambòtic i la seva mini guitarra de joguina, i que guanyarà potser el representant de Melilla que només ha obtingut 87 vots dels electors, o els revolucionaris sexuals dels barcelonins de la Casa Azul o la madrilenya Coral, que porta no sé quants anys intentant ser la representant espanyola al festival.
Bé, finalment dir que Eurovisió ja no és el que era. Quins records aquells que ens venen quan ens passen vídeos antics quan Espanya quedava entre les primeres posicions (1-10) amb la Massiel, Salomé, Sergio Dalma, Mocedades o les més recents amb els nois d’OT, la Beth o el David Civera. Ara no passem de la posició 20, em sembla que el proper any, el millor que podria fer Espanya és no presentar-se, ja se sap, qui no té molt bons amics, germans o veïns a Europa, difícilment s’emporta els “12 points”. Per cert, el Festival enguany es celebra a Belgrado el dia 24 de maig.
M@rt@
