Avui us proposo que visiteu una exposició, si més no curiosa, sobretot pel seu emplaçament. “Refugi: quan el refugi és el subsòl” no està a cap museu ni galeria, sinó al metro de Barcelona, concretament al vestíbul de l’estació d’Universitat (L1 i L2). I evidentment, aquesta localització no és casual, és el lloc idoni per sentir i aprendre el que va passar ara fa tot just 70 anys quan l’aviació italiana i alemanya, sota les ordres de Franco, va bombardejar la ciutat de Barcelona. Els supervivents recorden 3 dies que foren especialment durs, el 16, 17 i 18 de març de 1938. Només aquests 3 dies es van llançar més de 300 bombes durant 41 hores, van morir 979 persones i 1.500 van quedar ferides. La capital catalana es va convertir en banc de proves de les potències feixistes. Cap altra ciutat de món havia sigut abans bombardejada des de l’aire de forma tant sistemàtica i durant tant de temps. Els atacs, que no tenien objectius militars, pretenien desmoralitzar i crear el pànic i desconcert en la població. L’única opció era la defensa passiva: es van crear a Barcelona més de 200 refugis per ordre de la Generalitat i construïts per iniciativa popular, això juntament a les andanes del metro van protegir la població civil i van salvar nombroses vides.

Centrant-nos en l’exposició, s’ha recreat l’estació d’Universitat de 1938 dissenyada com una reproducció a escala del que va ser en aquell temps emprada com a refugi antiaeri. A l’altra banda s’hi recrea una estació prototípica del present, setanta anys després dels bombardeigs. Plantejada com una reflexió, allà es poden veure projeccions dels bombardeigs de la ciutat i arreu del món, imatges històriques de Barcelona, obres artístiques inspirades en els bombardeigs o bé cites de personatges il·lustres que recreen i defineixen tota una època.

Si us interessa aquest tema, s’ha creat un web especial per conmemorar el 70è aniversari: http://www.barcelonabombardejada.cat

Teniu temps fins el 6 d’abril, no us ho perdeu! És una manera de conéixer i conmemorar uns fets tràgics però reals emmarcats en una guerra civil i en la posterior dictadura caracteritzada per la imposada manca de llibertats. No oblidem la cèlebre cita, que ens recorda el destí dels que s’oposen a recordar el nostre passat: “els pobles que obliden la seva història estan condemnats a repetir-la”.

M@rt@